El bebé prematuro y la lactancia (II) - Primera crisis de crecimiento



Continuamos con la crónica de nuestra experiencia con la lactancia de nuestro bebé prematuro. En el post anterior os contamos como empezó todo y nuestro día a día en el hospital. 

Un vez en casa seguimos con las tomas cada tres horas o si pedía antes, antes. Aunque la idea era hacerlo a demanda, con los bebes prematuros es importante que no pase mucho tiempo entre toma y toma debido a su bajo peso y a su debilidad.  Durante el día hacía pecho y por la noche yo me sacaba leche y mi marido le daba un biberón de leche que me había extraído previamente. Así es como lo hacíamos en el hospital y de momento con la toma del biberón nos asegurábamos que había un par de tomas generosas y con la cantidad necesaria. 

Cual fue nuestra sorpresa cuando al cabo de una semana fuimos al pediatra y no había ganado nada de peso. Yo me desesperé. El pediatra, como la mayoría de pediatras me dió una solución "maravillosa". A grandes trazos, me dijo que le diera el pecho ocho minutos de uno y otros tres minutos del otro y que después le complementara con leche de fórmula. 

Cuando llegué a casa me hundí. Me invadieron muchas dudas de que era lo que tenía que hacer. Por un lado las enfermeras y la pediatra de neonatos del hospital me dijeron que podía conseguir, con el tiempo, una lactancia perfecta con mi pequeño, pero había pasado una semana, mi bebé no había engordado nada y el pediatra de turno me mandaba leche artificial para complementar. 
Yo no quería optar por esta solución tan pronto, ya que sabía que todo lo que complementara con leche artificial significaba menos estimulación en mi pecho y como consecuencia menos producción de leche. Quería intentarlo un poco mas, pero aun así tenía miedo y estaba muy preocupada por el peso del bebé y por si estaba haciendo lo correcto.

Así fue como finalmente me decidí a contactar con Alba Padró, asesora en lactancia y autora del blog Som la llet. Fue un antes y un después. La llamé desesperada, contado lo que me había dicho el pediatra y ella me tranquilizó y me recomendó que empezara a hacer compresiones en el pecho para ayudar a sacar la leche y que el bebé no tuviera que hacer tanta fuerza. En ese momento sus ánimos y apoyo fueron cruciales para que siguiera luchando por una lactancia materna exclusiva y nunca podré agradecérselo lo suficiente.
Hice lo que me dijo y al cabo de una semana, cuando volvimos al pediatra el pequeñín había engordado  140 gr !!! Le comenté al pediatra que al final no había seguido su consejo y la verdad es que fue bastante respetuoso con mi decisión. También ayudó que al pesarlo vimos que había ganado bastante peso.

Seguimos unos días más o menos buenos, aprendiendo el uno del otro y acostumbrándonos a las tomas y al mes de estar en casa, y al ver que el peque cada día estaba mas regordete, decidimos empezar a sacar el biberón de leche materna de la noche y darle solo teta directamente. Todo iba genial hasta que un día de repente el peque pedía teta a cada minuto. Y cuando digo a cada minuto es literal…me pasaba horas y horas dándole el pecho y algunas tomas se juntaban unas con otras. Yo estaba agotada y no entendía nada. Alba me dijo que estábamos pasando por una crisis o brote de crecimiento.

Las crisis de crecimiento ocurren porque la naturaleza es muy sabia y es la manera que tiene el bebé de aumentar la producción de leche de la madre en función de sus necesidades. Evidentemente contra mas peso tenga el bebé más cantidad de leche necesitara y como ya comentamos, para aumentar la producción lo mejor es estimular más el pecho. Así, contra más estimulación, más producción. Normalmente las crisis son a los 17 / 20 días del nacimiento, a las 6 o 7 semanas y la de los tres meses. Lo podéis ver aquí. En un prematuro estas franjas se calculan con su edad corregida y no con su edad real y por mi propia experiencia, no son tan exactas y son más difíciles de calcular.. En este momento nuestro hijo tenía dos meses y medio aproximadamente pero en su edad corregida tenía solo una semana. La edad corregida se cuenta teniendo en cuenta la fecha prevista del parto, es decir, la edad que tendría el bebé si hubiera nacido a termino. Los médicos, pediatras, fisios, psicólogos, y todos los médicos que trataran al pequeño hablaran siempre de edad corregida hasta aproximadamente los dos años del niño. Es decir, a nivel psico-motriz y a nivel de desarrollo general se tiene que tener en cuenta la edad corregida siempre. 
Y así estuvimos casi tres semanas. Las crisis en prematuros, de la misma forma que son difíciles de calcular, también pueden durar bastante más que en los bebés a termino, ya que en cierta forma tienen que recuperar el tiempo perdido y tienen que ganar mucho peso. Fueron unas semanas agotadoras pero de la misma manera que vino, se fue; tal y como me aconsejó la asesora, lo que me funcionó bastante fue usar un fular para dar el pecho para tener las manos libres y no tener que sostener siempre al bebé.

A los pocos días y cuando ya parecía que la cosa marchaba bien….apareció una obstrucción en mi pecho izquierdo. Pero esto, y como hemos acabado estableciendo una lactancia fantástica, os lo contaré el viernes. >>> Podéis leerlo aquí


Feliz miércoles!




Continuem amb la crónica de la nostra experiència amb la lactància del nostre nadó prematur. En el post anterior us expliquem com va començar tot i el nostre dia a dia a l'hospital. 

Un cop a casa seguim amb les preses cada tres hores o si demanava abans, abans. Encara que la idea era fer-ho a demanda, amb els beus prematurs és important que no passi molt temps entre presa i presa a causa del seu baix pes i la seva debilitat. Durant el dia feia pit i a la nit jo em treia llet i el meu marit li donava un biberó de llet que m'havia extret prèviament. Així és com ho fèiem a l'hospital i de moment amb la presa del biberó ens asseguràvem que hi havia un parell de preses generoses i amb la quantitat necessària.

Quina va ser la nostra sorpresa quan al cap d'una setmana vam anar al pediatre i no havia guanyat res de pes. Jo em vaig desesperar. El pediatre, com la majoria de pediatres em va donar una solució "meravellosa". A grans trets, em va dir que li donés el pit vuit minuts d'un i tres minuts de l'altre i que després li complementés amb llet de fórmula. 

Quan vaig arribar a casa em vaig enfonsar. Em van envair molts dubtes que era el que havia de fer. D'una banda les infermeres i la pediatra de neonats de l'hospital em van dir que podia aconseguir, amb el temps, a una lactància perfecta amb el meu petit, però havia passat una setmana, el meu nadó no havia engreixat res i el pediatre de torn em manava llet artificial per complementar . 
Jo no volia optar per aquesta solució tan aviat, ja que sabia que tot el que complementés amb llet artificial significava menys estimulació en el meu pit i com a conseqüència menys producció de llet. Volia intentar una mica més, però tot i així tenia por i estava molt preocupada pel pes del nadó i per si estava fent el correcte. 

Així va ser com finalment em vaig decidir a contactar amb Alba Padró, assessora en lactància i autora del bloc Som la llet. Va ser un abans i un després. La vaig trucar desesperada, explicat el que m'havia dit el pediatre i ella em va tranquil · litzar i em va recomanar que comencés a fer compressions al pit per ajudar a sortir la llet i que el nadó no hagués de fer tanta força. En aquest moment els seus ànims i suport van ser crucials perquè seguís lluitant per una lactància materna exclusiva i mai podré agraïr-li prou. 
Vaig fer el que em va dir i al cap d'una setmana, quan vam tornar al pediatre el petitó havia engreixat 140 gr !!! Li vaig comentar al pediatre que al final no havia seguit el seu consell i la veritat és que va ser bastant respectuós amb la meva decisió. També va ajudar que en pesar-lo vam veure que havia guanyat bastant pes. 

Seguim uns dies més o menys bons, aprenent l'un de l'altre i acostumant-nos a les preses i al mes d'estar a casa, i en veure que el petit cada dia estava més grassonet, vam decidir començar a treure el biberó de llet materna de la nit i donar-li només teta directament. Tot anava genial fins que un dia de sobte el petit demanava teta a cada minut. I quan dic a cada minut és literal ... em passava hores i hores donant-li el pit i algunes preses s'ajuntaven unes on altres. Jo estava esgotada i no entenia res. Alba em va dir que estàvem passant per una crisi o brot de creixement. 

Les crisis de creixement succeeixen perquè la naturalesa és molt sàvia i és la manera que té el nadó d'augmentar la producció de llet de la mare en funció de les seves necessitats. Evidentment contra més pes tingui el nadó més quantitat de llet necessita i com ja vam comentar, per augmentar la producció el millor és estimular més el pit. Així, com més estimulació, més producció. Normalment les crisis són als 17/20 dies del naixement, a les 6 o 7 setmanes i la dels tres mesos. El podeu veure aquí. En un prematur aquestes franges es calculen amb la seva edat corregida i no amb la seva edat real i per la meva pròpia experiència, no són tan exactes i són més difícils de calcular.  En aquest moment el nostre fill tenia dos mesos i mig aproximadament però en la seva edat corregida tenia només una setmana. L'edat corregida es calcula tenint en compte la data prevista del part, és a dir, l'edat que tindria el nadó si hagués nascut a terme. Els metges, pediatres, fisios, psicòlegs, i tots els metges que tractaran al petit parlen sempre d'edat corregida fins aproximadament els dos anys del petit. És a dir, a nivell psico-motriu i a nivell de desenvolupament general s'ha de tenir en compte l'edat corregida sempre.

I així vam estar gairebé tres setmanes. Les crisis en prematurs, de la mateixa manera que són difícils de calcular, també poden durar bastant més que en els nadons a terme, ja que en certa manera han de recuperar el temps perdut i han de guanyar molt pes. Van ser unes setmanes esgotadores però de la mateixa manera que va apareixer, va acabar; tal com em va aconsellar l'assesora, el que em va funcionar bastant va ser utilitzar un fulard per donar el pit per tenir les mans lliures i no haver d'aguantar sempre el nadó.

Al cap de pocs dies i quan ja semblava que la cosa anava bé … .va apareixer una obstrucció a meu pit esquerre. Però això, i com hem acabar establint una làctancia fantàstica, us ho explicaré el divendres. >>>Podeu llegir-ho aquí

Bon dimecres!!!

3 comentarios

  1. Lo primero es darte la enhorabuena por tu pequeñin.
    No he podido evitar emocionarme al leer tus post, además los encuentro muy útiles para madres que se vean en situación parecida.Sois unos campeones.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Muchas gracias!! me alegro que te haya emocionado y espero que ayuden a otras madres!! Muchos besos y gracias por leerme!! :)

      Eliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar

© galiana street
Maira Gall